Acció social i arqueologia en el Patrimoni Mundial

Que un bé sigui declarat Patrimoni Mundial, tant si és un bé arqueològic com una ciutat o un paisatge, ha de tenir unes conseqüències positives per a la gent que viu en aquest lloc o al seu entorn. Això vol dir que la població ha de promoure, estudiar i donar suport a la declaració, és a dir, la societat ha de ser la protagonista de la gesta: que la UNESCO declari amb la màxima categoria “el seu” bé patrimonial.
D’altra banda, una vegada el bé ha estat declarat Patrimoni Mundial sorgeixen compromisos (de conservació, de restauració o de rehabilitació, de planejament, etc.) que les administracions han de complir i que la societat també ha de conèixer i en els quals ha de participar d’alguna manera. El paper de la ciutadania (la seva opinió sobre les iniciatives, el nivell d’acceptació de les iniciatives, etc.) és imprescindible.
Per aquests dos motius (l’abans i el després) en aquesta sessió es procurarà reunir treballs sobre condicions socials prèvies a les declaracions, estudis de públic, problemes de sobreexplotació (o infraexplotació, que també n’hi ha), relacions entre les declaracions i el turisme, treballs d’opinions de persones i associacions culturals sobre els resultats de ser Patrimoni Mundial, etc.
 

 
HO ORGANITZA HO PATROCINA
PDPT Consell Govern mityc ASHOME
Consell UCM IME